Français [Changer]

القرآن الكريم / جزئها ١١ / صفحة ٢٠٥

At-Tawbah 112-117, Le Coran - Juz' 11 - Page 205

Juz'-11, Page-205 - Coran Récitation par Abu Bakr al Shatri
Juz'-11, Page-205 - Coran Récitation par Maher Al Mueaqly
Juz'-11, Page-205 - Coran Récitation par Mishary al Afasy
Précédent
Suivant
share on facebook  tweet  share on google  print  
التَّائِبُونَ الْعَابِدُونَ الْحَامِدُونَ السَّائِحُونَ الرَّاكِعُونَ السَّاجِدونَ الآمِرُونَ بِالْمَعْرُوفِ وَالنَّاهُونَ عَنِ الْمُنكَرِ وَالْحَافِظُونَ لِحُدُودِ اللّهِ وَبَشِّرِ الْمُؤْمِنِينَ ﴿١١٢﴾
9/At-Tawbah-112: At-Tā'ibūna Al-`Ābidūna Al-Ĥāmidūna As-Sā'iĥūna Ar-Rāki`ūna As-Sājidūna Al-'Āmirūna Bil-Ma`rūfi Wa An-Nāhūna `Ani Al-Munkari Wa Al-Ĥāfižūna Liĥudūdi Allāhi Wa Bashiri Al-Mu'uminīna
Annonce la bonne nouvelle à ceux qui se repentissent, qui servent Allah, qui louent, qui jeûnent ou qui voyagent (ceux qui déménagent pour le chemin d’Allah, qui sortent de leur pays pour combattre ou bien pour surélever le nom d’allah, pour renforcer sa religion, pour service sur le chemin d’Allah, pour apprendre la science, ceux qui font parvenir leur Esprit à Allah, et qui parcourent la terre avec leçon et qui contemplent), qui s’inclinent, qui se prosternent, qui commande le convenable, qui écartent (interdisent) du blâmable, qui respectent les limites d’Allah. (112)
مَا كَانَ لِلنَّبِيِّ وَالَّذِينَ آمَنُواْ أَن يَسْتَغْفِرُواْ لِلْمُشْرِكِينَ وَلَوْ كَانُواْ أُوْلِي قُرْبَى مِن بَعْدِ مَا تَبَيَّنَ لَهُمْ أَنَّهُمْ أَصْحَابُ الْجَحِيمِ ﴿١١٣﴾
9/At-Tawbah-113: Mā Kāna Lilnnabīyi Wa Al-Ladhīna 'Āmanū 'An Yastaghfirū Lilmushrikīna Wa Law Kānū 'Ūlī Qurbá Min Ba`di Mā Tabayyana Lahum 'Annahum 'Aşĥābu Al-Jaĥīmi
Il n'appartient pas au Prophète et aux croyants d'implorer le pardon en faveur des associateurs, fussent-ils des parents alors qu'il leur est apparu clairement que ce sont les gens de l'Enfer (113)
وَمَا كَانَ اسْتِغْفَارُ إِبْرَاهِيمَ لِأَبِيهِ إِلاَّ عَن مَّوْعِدَةٍ وَعَدَهَا إِيَّاهُ فَلَمَّا تَبَيَّنَ لَهُ أَنَّهُ عَدُوٌّ لِلّهِ تَبَرَّأَ مِنْهُ إِنَّ إِبْرَاهِيمَ لأوَّاهٌ حَلِيمٌ ﴿١١٤﴾
9/At-Tawbah-114: Wa Mā Kāna Astighfāru 'Ibrāhīma Li'abīhi 'Illā `An Maw`idatin Wa`adahā 'Īyāhu Falammā Tabayyana Lahu 'Annahu `Adūwun Lillāhi Tabarra'a Minhu 'Inna 'Ibrāhīma La'awwāhun Ĥalīmun
Et il ne sera pas possible pour Abraham d’implorer la miséricorde pour son père mise à part la promesse qu’il lui avait faite. Cependant, lorsqu’il lui a été indiqué qu’il (son père) était l’ennemi d’Allah, il s’est éloigné de lui. Abraham est, certes, fort (avec plein de maux au cœur), Halim (très indulgent). (114)
وَمَا كَانَ اللّهُ لِيُضِلَّ قَوْمًا بَعْدَ إِذْ هَدَاهُمْ حَتَّى يُبَيِّنَ لَهُم مَّا يَتَّقُونَ إِنَّ اللّهَ بِكُلِّ شَيْءٍ عَلِيمٌ ﴿١١٥﴾
9/At-Tawbah-115: Wa Mā Kāna Allāhu Liyuđilla Qawmāan Ba`da 'Idh Hadāhum Ĥattá Yubayyina Lahum Mā Yattaqūna 'Inna Allāha Bikulli Shay'in `Alīmun
Une fois qu’Allah a fait parvenir une communauté à la guidée, Il ne va pas les faire tomber (cette même communauté) dans l’égarement (leur faire obstacle au chemin d’Allah) jusqu’à qu’il leur soit annoncé (tant qu’il ne leur sera pas annoncé) les choses avec lesquelles ils pourront être possesseurs de la piété. Certes, Allah est Omniscient. (115)
إِنَّ اللّهَ لَهُ مُلْكُ السَّمَاوَاتِ وَالأَرْضِ يُحْيِي وَيُمِيتُ وَمَا لَكُم مِّن دُونِ اللّهِ مِن وَلِيٍّ وَلاَ نَصِيرٍ ﴿١١٦﴾
9/At-Tawbah-116: Inna Allāha Lahu Mulku As-Samāwāti Wa Al-'Arđi Yuĥyī Wa Yumītu Wa Mā Lakum Min Dūni Allāhi Min Wa Līyin Wa Lā Naşīrin
La royauté des cieux et de la terre appartient certes à Allah. Il fait vivre (donne la vie) et fait mourir. Il n’y point pour vous d’amie et de protecteur à part Allah. (116)
لَقَد تَّابَ الله عَلَى النَّبِيِّ وَالْمُهَاجِرِينَ وَالأَنصَارِ الَّذِينَ اتَّبَعُوهُ فِي سَاعَةِ الْعُسْرَةِ مِن بَعْدِ مَا كَادَ يَزِيغُ قُلُوبُ فَرِيقٍ مِّنْهُمْ ثُمَّ تَابَ عَلَيْهِمْ إِنَّهُ بِهِمْ رَؤُوفٌ رَّحِيمٌ ﴿١١٧﴾
9/At-Tawbah-117: Laqad Tāba Allāhu `Alá An-Nabīyi Wa Al-Muhājirīna Wa Al-'Anşāri Al-Ladhīna Attaba`ūhu Fī Sā`ati Al-`Usrati Min Ba`di Mā Kāda Yazīghu Qulūbu Farīqin Minhum Thumma Tāba `Alayhim 'Innahu Bihim Ra'ūfun Raĥīmun
Sûrement qu’Allah a alloué le repentir au prophète et aux émigrants (ceux qui ont émigré, ceux qui ont déménagé). Juste au moment où leur cœur étaient sur le point de dévier (de s’écarter de la foi) pendant ces moments difficiles, Il a alloué le repentir aux auxilières qui dépendaient de lui et à un groupe d’entre eux. Puis Il a accepté leur repentir. En effet, (Allah) Il leur est Rauf (Compatissant) et Miséricordieux (Il envoie la lumière de la Miséricorde). (117)